TAULA DE CONTINGUTS
Hi ha escriptors de mapa i escriptors de brúixola. No és una qüestió d’identitat, sinó d’eines. Un mateix autor també pot ser dels dos, segons el moment o l’obra.
Hi ha una pregunta que tard o d’hora tot escriptor s’acaba fent: planifico abans d’escriure o descobreixo la història mentre l’escric? No hi ha una resposta correcta, però conèixer les dues maneres de treballar t’ajudarà a entendre millor la teva pròpia manera d’escriure.
Al món literari, aquesta diferència té noms diversos —planners i pantsers, arquitectes i jardiners— però la imatge que nosaltres decidim emprar és la del mapa i la brúixola; ja que no es tracta d’etiquetes fixes que et defineixen com a escriptor o escriptora, sinó d’eines: pots fer servir una en un projecte i l’altra en el següent.
1/ ESCRIPTORS DE MAPA
L’escriptor de mapa no comença a escriure fins que no té el pla traçat: personatges perfilats, trama estructurada, girs argumentals decidits.
És com un arquitecte que vol tenir els plànols complets —alçats, plantes, seccions— abans de col·locar la primera pedra.
Quan finalment s’asseu a escriure, ho fa amb la confiança de qui coneix el terreny: sap que si al capítol tres planta una pistola, aquesta es dispararà al capítol quinze. La planificació pot ser un procés exhaustiu, amb esbossos capítol a capítol i esquemes de l’arc narratiu de cada personatge, ja sigui amb programari especialitzat o amb quaderns i targetes de fitxa.
Els bloquejos són menys freqüents perquè sempre saps què ve a continuació, i quan arribes al final, els fonaments aguanten. Els principals avantatges per tant, són l’eficàcia i la solidesa.
Un escriptor de mapa massa aferrat al seu pla pot resistir-se als canvis orgànics que la pròpia obra reclama i acabar amb una obra tècnicament perfecta, però distant.
Aquest mètode és gairebé imprescindible en gèneres on les peces han d’encaixar amb precisió: el misteri (perquè les pistes s’han d’anar desplegant des del principi), la novel·la històrica (fidel als fets), la ciència-ficció (amb sistemes coherents) o les grans sagues de fantasia, amb mons i cronologies que s’han d’entrellaçar perfectament.
2/ ESCRIPTORS DE BRÚIXOLA
Si l’escriptor de mapa és un arquitecte, l’escriptor de brúixola és un explorador. Comença el viatge amb una idea general de la direcció —potser sap que vol anar cap al nord— però descobreix el paisatge a mesura que avança. Viu el procés com una aventura genuïna: s’emociona amb els girs inesperats de la trama perquè realment no els havia previst.
Això no vol dir que no planifiqui: ho fa d’una altra manera i en un altre moment. La seva planificació s’assembla més a l’entrenament d’un atleta que als plànols d’un arquitecte: dedica temps a conèixer els personatges íntimament, fixa un to i alguns elements clau —una escena inicial potent, potser una imatge del final— i, cada dia, abans d’escriure, decideix cap on el portarà l’escriptura.
Les escenes tenen una energia especial perquè l’escriptor les viu genuïnament mentre les escriu.
Acabar amb un manuscrit que no va enlloc, o descobrir a mig camí que la premissa inicial no funciona.
El primer esborrany és, en molts sentits, el seu treball de planificació: és escrivint com descobreix l’estructura de la història. Per això la reescriptura sol ser més intensa que en el cas dels escriptors de mapa. És terreny natural del terror i el suspens, on la sorpresa de l’escriptor es trasllada al lector, i dels thrillers psicològics, on l’ambigüitat moral es desenvolupa millor si l’autor està descobrint les forces que s’amaguen sota la superfície.
3/ L'ESPAI HÍBRID
Pocs escriptors són purament de mapa o purament de brúixola. La majoria ens movem en algun punt de l’espectre entre els dos extrems i podem canviar d’eina segons el projecte.
Dues estratègies híbrides habituals:
Establir uns quants punts clau de la trama i deixar que el camí entre aquests punts es desenvolupi orgànicament. És com saber que has de passar per Barcelona i Sevilla sense decidir per endavant quines carreteres agafaràs.
Fer un primer esborrany intuïtiu, gairebé com un autor de brúixola pur, i després, abans de la revisió, tractar-lo com a material de planificació: analitzar-ne l’estructura, detectar patrons i crear un mapa retrospectiu de l’obra.
4/ TROBA EL TEU CAMÍ
Si ets una persona que necessita control i seguretat, i que es bloqueja davant la incertesa, probablement seràs més feliç i productiu com a escriptor de mapa. Si la planificació excessiva et bloqueja i necessites la sorpresa per mantenir-te motivat, explora el mètode de la brúixola. I si et trobes en un punt intermedi, no tinguis por d’experimentar amb processos híbrids fins a trobar l’equilibri que et funcioni.