TAULA DE CONTINGUTS
Un primer esborrany és un moment important del procés d’escriptura: ja tenim un text al qual podem tornar. Després d’haver dedicat temps a explorar una idea, prendre decisions creatives, seguir els personatges o descobrir cap a on ens portava una història, arriba el moment de rellegir allò que hem escrit.
Aquesta nova lectura demana una mirada diferent de la que ens ha acompanyat durant la creació. Necessitem distància, criteri i paciència per reconèixer les seves fortaleses, els seus punts febles i poder detectar quins aspectes necessiten més atenció.
Revisar no consisteix a jutjar allò que hem escrit, sinó a observar-ho amb prou distància per entendre què funciona i què podem millorar.
1/ Revisió, correcció i edició
Acabar un primer esborrany ens permet disposar del material sobre el qual continuarem treballant. A partir d’aquí, el procés d’escriptura passa per diferents moments que requereixen atencions diverses: arriba el moment de la reescriptura.
Podríem estructurar aquest procés en tres capes diferenciades i indispensables per tal que el text pugui sortir al món:
1/ Revisió: re-visió, és a dir, tornar a mirar el text per comprendre com funciona. La revisió s’ocupa del fons del text. Es fixa en si la història avança, si allò que expliquem s’entén, si el conjunt té coherència, si hi ha fragments que sobren o parts que necessiten créixer.
2/ Correcció: consisteix a cuidar la superfície del text i afinar la llengua. És el moment d’atendre les paraules, les repeticions, la puntuació i els aspectes formals que contribueixen a fer el text més precís i clar.
3/ Edició: preparar el text perquè pugui ser llegit pels altres. És el moment en què construïm un pont entre la nostra habitació i el món.
Aquestes fases poden alternar-se al llarg del procés. Sovint tornem a revisar després d’haver corregit, o descobrim que un canvi ens obliga a rellegir altres parts del manuscrit. En una primera relectura convé dirigir l’atenció al conjunt del text. Abans d’aturar-nos en els detalls de la llengua, necessitem comprendre què hem escrit i com arriba allò que volíem expressar.
2/ el jutge i l'editor
El sentit crític és una qualitat essencial per a qui escriu. Ens ajuda a prendre decisions, reconèixer dificultats i millorar els nostres textos. Però el moment en què apareix i la manera com l’utilitzem poden influir profundament en el procés creatiu.
Mentre escrivim un primer esborrany, encara estem explorant les possibilitats del nostre text. Potser descobrim què volíem explicar a mesura que avancem, seguim una intuïció o escrivim fragments que més endavant trobaran el seu lloc. Si en aquest moment exigim que cada frase sigui definitiva, podem interrompre el procés creatiu abans d’haver descobert les seves possibilitats.
És aquí on pot aparèixer la veu del jutge. Una veu impacient que desqualifica el que escrivim, exagera els errors i converteix les dificultats del text en judicis sobre la nostra capacitat com a escriptors, en comptes de proposar-nos treballar-les per dotar de profunditat i complexitat la nostra escriptura. Pot fer-nos esborrar una frase massa aviat, abandonar una escena o dubtar de tot allò que encara està prenent forma.
Això no vol dir que neguem la visió crítica, sinó que la transformem en una veu productiva. Quan ja tenim un primer esborrany, podem invocar la mirada crítica amb una altra disposició: la de l’editor.
La veu de l’editor és, inicialment, la nostra pròpia capacitat de valorar allò que hem escrit. L’editor observa, escolta, formula preguntes i pren decisions. Intenta comprendre què vol aconseguir el text, reconeix allò que funciona i identifica els aspectes que podrien millorar.
3/ del jutge a l'editor
Una de les maneres de transformar el jutge en editor és aprendre a formular preguntes que ens ajudin a comprendre les dificultats del manuscrit.
Un judici com «no s’entén res» pot resultar paralitzant perquè assenyala un problema sense precisar-ne l’origen. En canvi, preguntar-nos en quin punt concret es pot perdre el lector ens permet identificar un fragment que necessita atenció.
Aquest canvi de mirada també ens ajuda a reconèixer els encerts. Fins i tot quan una primera versió presenta dificultats, podem trobar-hi fragments que funcionen i que voldríem conservar.
Quan el jutge diu...
l'editor pregunta...
«Soc dolent/a escrivint.»
«Què necessita aquest text per funcionar una mica millor?»
«Això fa vergonya.»
«Quina part encara no he sabut com explicar?»
«Això no interessa a ningú.»
«Quin element podria fer que el lector hi entrés?»
«No s’entén res.»
«En quin punt concret es pot perdre el lector?»
«És avorrit.»
«On baixa l’energia del text? Quina escena no fa avançar res?»
«El final és fatal.»
«Quina sensació vull que deixi el final? Què cal per generar-la?»
«Aquest personatge no funciona.»
«Què vol aquest personatge? Què fa? Què el contradiu?»
«Tot és massa llarg.»
«Quina escena, paràgraf o frase no fa avançar la història?»
«Tot és massa curt.»
«On cal donar més temps, més detalls o més aire?»
«Aquesta frase és horrible.»
«Què intenta dir aquesta frase? Es pot dir amb més precisió?»
«Estic copiant algú.»
«Què he après d’aquesta veu i què hi puc afegir de meu?»
«Què pensaran de mi?»
«Què ha de saber el lector per entendre, sense exposar-me?»
«No sé per on començar a revisar.»
«Què és més urgent: ordre, ritme, personatge, tensió o llengua?»
«Ho hauria de llençar tot.»
«Hi ha algun fragment que bategui i que valgui la pena salvar?»
Aquestes preguntes ens conviden a mirar el text amb més precisió, però també amb més cura i possibilitats. Ens ajuden a identificar què ens preocupa, a comprendre per què un fragment genera dubtes i a reconèixer allò que val la pena conservar.
La primera revisió és una conversa entre qui escriu i el seu manuscrit. Podem començar-la en privat, amb una lectura completa que ens permeti escoltar el text abans d’introduir-hi canvis. Potser t’és útil la fitxa "Revisa amb la porta tancada", explora-la.
SI VOLS SABER-NE MÉS...
Pots llegir els articles relacionats: